Entrevista:

per M. Elena Carné
  •  
  •  

     

    audio/mp3 logoEl desig
    una cançó de Mariona Sagarra

    mp3
    Sagarra/Abelló

     

     

    Estimada Montserrat,

     

          Gràcies per la teva poesia i la teva alegria, la teva visió de la vida i el saber-hi estar, les teves paraules plenes de veritat i sensibilitat m’han ajudat molt a trobar la música, l’aire, el matís i, sobretot, el sentit a moltes coses, a moltes sensacions i situacions. Els teus poemes m’han enamorat!

          Per molt anys!

          Un petó ben fort,

     

    Mariona Sagarra

     

    happy birthday top of page1

     

    PER A MONTSERRAT ABELLÓ EN EL SEU 90È ANIVERSARI

     

    Montserrat,
          Ja pots imaginar-te que és la primera vegada que escric una felicitació de 90 anys i em fa molta il·lusió que sigui per a tu. M’agradaria que fos una felicitació ben especial, tal com et mereixes, però ja saps que sempre vaig més aviat atabalada o sigui que m’he d’espavilar per poder-la lliurar en el termini que s’ha establert.
          No sé si te’n recordes que fa uns quinze anys, amb una amiga, vam provar de traduir al català, una obra molt important des del punt de vista de la crítica literària feminista, Writing a woman’s life, de Carolyn G. Heilbrun. Sento que tinc un deute concret amb tu perquè et vam demanar si ens podies fer la traducció d’uns fragments de poemes d’Adrienne Rich, Maxine Kumin, Audre Lorde i d’Anne Sexton que apareixen dins aquesta obra. Ho vas fer gentilment i, a més a més, ens vas animar a fer la traducció perquè l’obra et va agradar i interessar.
          Ara, amb aquests jocs estranys de la memòria he recordat aquest fet i he buscat el text i les traduccions dels poemes, però, amb els tombs que dóna la vida i amb els canvis d’ordinador al llarg dels anys, no he aconseguit localitzar aquest material, que sospito que vaig guardar massa bé i que per això no trobo. De fet, només tinc a l’abast el llibre en anglès. Per exemple, el poema de l’Adrienne Rich és aquell titulat “What Is Possible”

     

    If the mind were clear
    and if the mind were simple  you could take this mind
    this particular state  and say
    This is how i would live if I could choose:
    this is what is possible…

     

    La veritat és que aquesta última temporada en què es parla tant de la memòria històrica i pensant en la teva vida i en la manera com expliques segons quins moments, m’han agafat ganes de rellegir el llibre de la Carolyn G. Heilbrun i imaginar com s’hauria d’escriure la vida de Montserrat Abelló. De tota manera, em sap molt de greu no haver trobat la teves traduccions, perquè pensava que aquest “retorn” podia ser com un petit regal, però m’he de conformar en oferir-te aquest record i l’agraïment.
          Moltes gràcies per ser-hi i per molts anys!

     

    Mercè Otero-Vidal

     

    happy birthday top of page2

     

    CARTA POEMÀTICA DEL DÍGRAF DEL DESITX A MONTSERRAT ABELLÓ AMB MOTIU DELS SEUS (DIUEN QUE NORANTA) ANYS
     


    amiga montserrat
    et passen els anys i tu com si tot fos ahir
    i ahir és avui i és sempre
    i ahir i avui és joan i ja no hi és
    i aquest sempre que és avui ets tu
    tu tan teva
    tu tan riallera
    tan curiosa
    tan crítica amb tot

    amb tot
    tu tan nina
    tan petita
    tan arrugadeta
    tan neguitosa
    encara escrius
    encara dius
    encara tens benzina
    per dies i poemes
    per dir coses senzilles
    amb la força salvatge de les coses senzilles
    amb paraules planes
    que no amaguen la burxa
    que fa sang en l'ànima de qui et llegeix
    et passen els anys i tu com si res
    com si tot fos encara un camí nou
    i ho és
    car cada sol de cada dia
    porta llum i foscor nova
    tu
    sense pausa
    la tries
    la llum
    i la foscor
    la vesses un un got llarg com una vida llarga
    hi poses quatre glaçons
    i t'ho prens en dejú
    d'un glop
    ai amiga
    ai montserrat
    et passen els anys i tu els empaites


    tx
    2008

    Meritxell Cucurella

     

     

    happy birthday top of page3

     

    LA VEU PERDURABLE

     

    Per a Montserrat Abelló, en el seu norantè aniversari.

     

    Dona-terra. Que modeles els contorns de la pedra. Amb la mà que convoca la paraula. D’aigua. Per cristal·litzar-la en llum. Tu, que guardes l’essència dels dies. Que passen. I queden. A les arrels més pregones del jo. Dona-foc. Que evoques les flames més pures del viure. Per cremar-hi el dolor i la temença. I sentir-te aire. En el nítid esclat de plenitud. Has obert les finestres. Al temps. A la veu perdurable.

     

    Montserrat Rodés

     

    happy birthday top of page4

     

     

    Montserrat,

     

          poeta i amiga, els teus versos viuran sempre en estat de puresa, prop de la realitat quotidiana. Tots aquests anys has sabut desbrossar amb saviesa la pols del camí i amb mot precís anusar-te i anusar-nos.

          Per a tu aquest haiku, perquè els teus noranta anys siguin tan plens de creació com fins ara. Un petó.

          Dona de roure
          pedra i aigua a l’abisme
          i al fons tendresa.


     
    Núria Cabré
    Barcelona, 12 de gener de 2008

     

    happy birthday top of page5

     

    LA POESIA ÉS DIRECCIÓ

     

    La poesia és direcció, l’amor és direcció: cap a l’objecte estimat, cap a l’objecte de coneixement. La veu de Montserrat Abelló s’hi aixeca trencant amb les dents les paraules que porten certeses. L’erable de l’escriptura d’Anna Akhmàtova guarda les nits de reis, els ciris de les noces, la mortal volada del poema, ens diu ella mateixa. Les poetes miren la finestra i constaten el temps. Elles sempre són veu figurada dels minuts. Montserrat Abelló fa que aquests minuts siguin felices realitats del domini breu. És la veu que les sosté, i que, sostenint-se ella mateixa, convoca i sosté les veus de les poetes més joves que volen seguir el seu camí. Abelló, amb la seva poesia, tramita el visat de les fortunes petites perquè no ens enganyin els vents de les grans escenografies sentimentals.

     

                         “em sostinc, com per miracle,
                           en una corda vertical,”
                                              Montserrat Abelló

                         

    L’erable a la finestra

     

    No d’una terra fèrtil hem viscut
    ni els dits s’han aixecat cap a les branques;
    no hem vist delmar les ombres mutilades
    de la neu sense pas, de la febre sense aire.
    Però l’erable crema a la finestra
    amb flama eixuta d’intocades veus.
    De l’altre cap, un horitzó de pedres
    n’ofega les arrels, la nit l’escapça.
    Rere el vidre s’espina llarg lament de la tarda.

     

    Susanna Rafart

     

    happy birthday top of page6

     

    ENTRE L’OMBRA I LES FLAMES

     

    “Escalf, passió, conversa, silenci –paraules no dites abans– entre l’ombra i les flames.” Maria Àngels Anglada va escriure aquests mots per referir-se a la seva amiga Montserrat Abelló. Estic convençuda que la majoria de persones que han llegit o conegut la poeta han sentit els efectes benignes al·ludits per l’autora d’El violí d’Auschwitz i han pogut captar la seva intel·ligència i bon humor, i la força de la seva personalitat. Enmig del goig d’observar-la o de tractar-la, sempre he vist, en el seu tarannà i en els seus escrits, aquella humilitat i ambició que Anna Murià considerava necessàries per a la feina de poeta traductora i que trobava en perfecta simbiosi en l’autora de Cares a la finestra. La poesia, segons Montserrat Abelló, és una recerca de la veritat que ella transmet “amb foc a les paraules”, tal com va escriure Maria Àngels Anglada, i “des de les paraules menudes i les realitats petites”, tal com expressà Oriol Izquierdo.

          Múrria i càlida, lúcida i serena, sincera i valenta, Montserrat Abelló sap involucrar-se amb passió i alhora va distanciar-se amb saviesa dels petits i grans esdeveniments. Aquesta poeta, que també ha fet unes excel·lents traduccions d’algunes novel·les d’Agatha Christie, cada migdia es prepara un Manhattan, un còctel que conté, en la seva versió montserratina i quotidiana, whisky, vermut i gel. Encara que aquest no sigui l’elixir o el nèctar responsable de la seva llarga i fecunda vida, aquest ritual diari és un indici que ens fa entendre que la Montserrat Abelló és una dona que estima la vida i que sap assaborir-la.

          Tal com Montserrat Abelló escriu a Al cor de les paraules, “fes teu aquest desig / i endinsa’t al cor de les paraules”, farem nostre “aquest desig” i ens endinsarem al cor de les paraules per sentir més íntimament el seu amor als mots, per captar el batec de la Vida diària, per descobrir les Paraules no dites, per conèixer el Blat del temps, per sentir Foc a les mans, per tocar L’arrel de l’aigua, per saber que Són màscares que m’emprovo, per entrar Dins l’esfera del temps, per reconèixer els Indicis d’altres moments, per escoltar Altres veus i per guardar la Memòria de tu i de mi.

          Estimada Montserrat,

    agraeixo a la vida l’oportunitat d’haver-te conegut i de poder ser amiga teva. La teva força, el teu tracte càlid i enèrgic, l’afecte per les persones i l’amor a les paraules, són un tresor que voldria saber vetllar.

          PER MOLTS ANYS!

     

    Teresa Pous

     

    happy birthday top of page7

     

    HOMENATGE ACRÒSTIC

     

    Celebrem en veu alta la joventut d’aquesta vida antiga, l’amor a les paraules, el seu doll essencial.

     

     

    Més enllà de la mort o del desig,
    Oh, callades estrofes!
    No hi ha domini en les estrelles,
    Tot és així com un vent.
    Són màscares que m’emprovo,
    Els plecs profunds del temps.
    Res m’és donat sinó
    Rostres més bells, imatges.
    Al cor de les paraules,
    Tot el que tenia.

     

    Alts marges de sol i pedra, 
    Brots d’herba
    Enmig de tanta runa.  
    La veu és un crit estrident que ratlla la fosca,
    L’hostilitat del somni
    Ón ens trobem.

     

    Tònia Passola

     

     

    L´Acròstic ha estat construït amb els versos:
    De Paraules no dites (1981) Edicions la Sal
    L´hostilitat del somni” (p.79)
    De El blat del temps (1986) Ed. Columna
    Alts marges de sol i pedra”  (p.28) 
    De Foc a les mans (1990) Ed. Columna
    Oh, callades estrofes” (p.39)
    Brots d´herba” (p.66)
    Enmig de tanta runa” (p.25)
    La veu és un crit estrident que ratlla la fosca”(p.61)
    Al cor de les paraules” (p.67) vers, que clou aquest llibre i que  Montserrat Abelló escollí com a títol genèric de la seva obra poètica 1963-2002.
    De l´arrel de l´aigua (1995), Edicions de la Guerra
    Més enllà de la mort o del desig”
    DeSón màscares que m´emprovo, plaquette volum 63, Cafè Cental
    Són màscares que m´emprovo”
    De Dins l´esfera del temps (1998), Ed. Proa
    Res m´és donat sinó”
    De Memoria de tu i de mi (2005), Edicions de la Guerra
    No hi ha domini en les estrelles” (p.17)
    Tot és així com un vent” (p.19)   
    Els plecs profunds del temps” (p.55)    
    Res m´és donat sinó” (Poema que també es troba a  “Dins l´esfera del temps”, p.23)
    Rostres més bells, imatges” (p.28)
    Tot el que tenia” (p.32)

     

     

    happy birthday top of page8

     

    EN L’ANIVERSARI MONTSERRAT ABELLÓ

     

                Montserrat, moltes felicitats! Arribar als 90 amb la força, la lucidesa i la capacitat de treball que tens, és un vertader privilegi.
    T’hem de donar les gràcies per les magnífiques traduccions que ens has proporcionat de poetes anglosaxones. Recordo aquella fantàstica antologia del 1993, Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX i, més recentment, el volum Sóc vertical,amb la poesia de Sylvia Plath.
              Però també t’hem d’agrair la teva obra creativa que, personalment, he seguit amb atenció des que vaig fer la crítica per a l’Avui del poemari Foc a les mans, aparegut el 1990. I, també, les converses, com aquella que vam mantenir el juny del 2004 per a la secció Món de Lletres al diari esmentat, i que vaig titular, intentant resumir un retrat de tu, “Les dues Virgínies”, a partir de la magnífica obra que et va dedicar la Rosa Bru i que tens en una de les parets de casa.
              Per molt anys, bella amiga!

     

    Vicenç Llorca

     

    happy birthday top of page9

     

    Matèria

     

    Volia escriure versos de cristall
    mentre em miro les mans clivellades per replecs mil·limètrics
    i les venes blavoses que indiquen inicials,
    empelts visibles d’un brancam que s’espandeix
    i s’amaga ocultant destins i límits.

    Victòria de la sang: em nodreix i m’enverina.

     

     

    Vinyet Panyella,
    dins Taller Cézanne (La Garúa, 2007)

     

    happy birthday top of page10

     

    EN L’ANIVERSARI DE LA MONTSERRAT ABELLO

     

    El que m’agrada de la poesia de la Montserrat Abelló és la seva ingenuïtat. Ingenuïtat en el sentit etimològic del terme, que ve de la mateixa arrel que “genuí”. M’agrada que sàpiga ser ella mateixa en els seus somnis, que diria algun presocràtic. A part d’això, admiro les seves traduccions, sobretot les de Sylvia Plath i d’Anne Sexton. Són d’una naturalitat i transparència absolutes, sembla que estiguin fetes sense cap esforç. Per a mi, és precisament en aquestes traduccions on millor es nota el domini del llenguatge que té Abelló. Fent les versions russes dels seus poemes, pensava que algú que s’ha dedicat amb tanta passió a traduir i ho ha fet tan bé, mereix ser traduït amb entusiasme.

     

    Xènia Dyakonova

     

     

    happy birthday