Entrevista:

per M. Elena Carné
  •  
  •  

     

    LA PELL DE MONSERRAT ABELLÓ (PER MOLTS ANYS!)

     

    Res no hi ha més subtil que el gruix
    d’aquesta teva pell,
    Montserrat,
    transparent com el vidre,
    que no reclama cremes ni combat
    amb patetisme contra els anys.
    Refinada pels anys, transparent com el vidre,
    deixa entretreure la teva sang blava,
    els rius aristocràtics que et circulen per dins,
    els afluents delicats d’una poesia
    que tots els afligits consola, omple
    de béns que no cotitzen al mercat
    i deixa l’ànima esponjada i plàcida.
    Res no hi ha més subtil  que els pergamins
    on deixes els senyals blaus del teu mapa
    de viure. Aristòcrata sense armes
    ni poder, noble de cor, pobre
    de tot, menys de paraules,
    de la nissaga d’aquell Carles Riba
    que es veia ric del que havia donat
    i, en sa ruïna, tan pur.

     

    Girona, 14.XII.2007,   

    Antoni Puigverd

     

    happy birthday top of page2

     

    MONTSERRAT ABELLÓ, LA MIRADA FECUNDA

     

    Que la Montserrat Abelló compleixi 90 anys és tot un esdeveniment en el nostre món literari. Ho és per la seva personalitat inquieta i afectuosa, compromesa amb la vida i amb la paraula que la dignifica i l’enalteix. I ho és perquè Montserrat Abelló ha impulsat una renovació de la poesia catalana amb la seva obra fecunda on l’emoció adolorida i la cordialitat planera i quotidiana conviuen d’una manera natural. Ho ha fet alhora amb les seves traduccions, que han obert les portes i les finestres de la nostra literatura a altres veus que ens convidaven a mirar més enllà, a eixamplar la nostra vivència de l’escriptura. Potser sí que la Montserrat Abelló és sobretot una referent fonamental, un revulsiu joiós per a les nostres escriptores, que hi veuen un exemple de coherència i de convicció ètica i literària, però la presència de la Montserrat Abelló és molt més àmplia. Ha aconseguit ser de molts. Dels qui celebrem, quan la llegim, la seva vitalitat i la seva tendresa autèntica, sàvia, gens emmelada, la que es torna mà i mirada càlida davant de la consciència desolada. I també se n’ha sortit de ser dels qui en percebem i agraïm un mestratge profund, no pas imperatiu, sinó d’aquella poesia que acaba quedant-se sense esforç endins de tu, fent part del que t’uneix, com ella, més radicalment a l’existència i a la poesia.

     

    Carles Duarte i Montserrat

     

    happy birthday top of page3

     

    ODA A MONTSERRAT ABELLÓ

     

    Hi sentim un reguitzell de preguntes encara no fetes, a les quals Montserrat Abelló respon que sí, i tot seguit treu de la capsa de dins l’Arca de Jahvè els ratolins d’or, i els morts tremolen sota terra i damunt les aigües llurs habitants s’escalden i clamen: “Abelló, Abelló, les columnes del cel trontollen, s’espanten de la teva amenaça, com si ens fos llegut d’enginyar una religió de l’escriptura, o d’una gramàtica llençada al marge esquerre de la literatura, just a l’indret des d’on, durant el cataclisme de la fi del món, hi serà atalaiat un àngel custodi que s’enlairarà de sol ixent amb un manual de mètrica sota el braç!”

     

    Carles Hac Mor

     

    happy birthday top of page

     

    Paraules del cor

     

    Estimo el raig de sol,
    l'oreig del mar,
    la rialla fresca,
    el dolç somriure,
    la mà forta.

     

    Aquests versos contundents de Vida diària defineixen, al meu entendre, tot allò que Montserrat Abelló és i ens ha donat al llarg d’aquests noranta anys de trajectòria vital i més de quaranta-cinc de poeta: un immens vitalisme, la il·lusió per la vida i per tot allò que l’envolta, “la rialla fresca” que mira en positiu les moltes adversitats per on la vida ens fa passar, la tendresa del “dolç somriure” i, per damunt de tot,  “la mà forta”, la que escriu “amb urc”, la que ha bastit una obra consistent, generosa. La que ha aconseguit, amb un llenguatge essencial, aparentment despullat d’ornamentació però incisiu, arribar a una poètica intimista, indispensable. Una veu personal que ha volgut traspassar el llindar individual per convertir-se en una veu col·lectiva: la de les dones. Montserrat Abelló vol, amb la seva poesia conformar la vida diària de totes les dones silenciades, evocar-ne els desigs, les necessitats, les angúnies i les passions. Donar-nos, en definitiva, des de l’evocació de la quotidianitat de les dones, una òptica del món diferent.
         Encara que hagi manifestat que escriure poesia és per a ella una necessitat imperiosa, la generositat i el bon ofici han fet que haguem pogut conèixer i assaborir, a través de les seves múltiples traduccions, les veus d’altres poetes, de llengua anglosaxona. Unes traduccions que s’han anat empeltant en la seva obra i que una vegada més ens fan difícil poder destriar on acaba la traductora i comença la poeta.
         Montserrat, gràcies per aquests 90 anys, per la teva energia i per la teva vitalitat. Per la teva tossuderia, i pel teu immens amor a les paraules. Que PER MOLTS ANYS puguem continuar llegint i escoltant la teva poesia, gaudir de la teva conversa, envejar la teva vivor, imitar la teva tenacitat i compartir la teva murrieria!

     

    Carme Arenas Noguera
    Gener de 2008

     

    happy birthday top of page5

    MONTSERRAT, EM FA L’EFECTE QUE...

     

    ...existeix l’efecte hivernacle, l’efecte dominó, l’efecte papallona... i també l’efecte Abelló! Intentaré explicar-t’ho.
         Sembla ser que cada cert temps, des de fa uns anys i amb una excusa puntual, un grup de persones –que solem ser poetes o escriptors– tenim la necessitat imperiosa d’homenatjar-te, de convocar-te, de parlar de tu. Un dia em vaig posar a rumiar –jo, que  recelo una mica dels homenatges i els parabéns– les causes d’aquesta reincidència que semblava anar més enllà del merescut reconeixement humà, poètic, i fins i tot més enllà de l’estimació. I... sento decebre’t, Montserrat, però he arribat a la conclusió que cada cop que ens agafa el rampell, no és a tu a qui envoltem de festes, sinó a nosaltres mateixos. És, ni més ni menys, “l’efecte Abelló”: de cop sobtat, cíclicament, sentim l’estranya fragilitat del silenci, l’abstracció del futur, la magnitud del no-res, la precarietat de la nostra llengua... i busquem a corre-cuita candidats on projectar els nostres desitjos i conjurar temences, i aleshores apareixes tu en un raconet del nostre subconscient, la peça que encaixa amb suavitat, com en un joc de màgia, amb la nostra cerca. ¿Qui, si no, reuneix tantes condicions (sense comptar la del cognom) perquè es produeixi l’efecte Abelló?
         Mira’t bé: noranta anys i un caràcter imbatible, una enigmàtica vibració als ulls, una inquietud vital in crescendo, una vocació creativa en plena vigència, un reconeixement públic de la teva obra poètica (que t’ha anat arribant com arriben les coses que més arrelen, amb passa lenta i ferma, i sense haver-les buscades amb desfici), una salut –permet-me l’expressió– de caldera vella sense bonys ni forats (bé, posem que els de compromís), i una colla d’amics fidels de totes les edats i uns fills ben a prop teu en el sentit més ric de l’expressió. Tot plegat fa que irrompi dins nostre una saludable i subtil enveja que ens urgeix reciclar en amor, i alhora una necessitat de buscar en el teu rostre el mirall que ens torna la imatge de l’èxit  –el genuí, l’integral– amb què tots ens volem identificar. I ja hi som! No ho podem evitar, hem d’immergir-nos en els teus versos i homenatjar-te amb una allau de mots i de carícies que de rebot ens omplin d’esperança.
         Que per molts anys sigui així, Montserrat. I abans d’acomiadar-me, deixa que esmeni el lapsus que he tingut en no esmentar, dins d’aquell saborós reguitzell d’ingredients del teu èxit, una persona molt important per a tu. Ara hi posaré remei transcrivint un poema sense signar que m’ha arribat a les mans des de vés a saber on, misteriosament (l’efecte Abelló provoca, també, fenòmens paranormals!), ben bé com si “aquella persona” te l’enviés...    

     

    Amb foc a les mans
    de paraules no dites
    convoques l’arrel de l’aigua.
    Amb màscares que t’emproves
    despulles el blat del temps.
    I dins l’esfera del temps,
    al cor de les paraules,
    asseguda, escrivint,
    fas de la vida diària
    memòria de tu i de mi.


    Cèlia Sànchez-Mústich

     

    happy birthday top of page6

     

    AL COR D’UNA POÈTICA VITALISTA

     

    “Al cor de les paraules”, el títol d’un llibre de poemes de Montserrat Abelló, ens duu a la deu de la poesia. És en aquest cor lingüístic on ella poua la llengua i el gènere que li fa poetitzar l’experiència que queda presa en els plecs i replecs del quotidià, sediments de vivències, sensacions, negacions, reflexions i rebel·lions que ben sovint afloren amb força en el curs dels poemes, com ara en el seu famós “i aprenc a dir que no”.
    Els seus poemes sondegen i extreuen poèticament les coses percebudes, memoritzades distretament en el dia a dia, que, mot a mot, lluiran dins el text com a còdols polits i brillants sota les aigües del discurs, tot desvetllant una intimitat batalladora i crítica, carregada de lucidesa.
                Amb la seva poesia, el seu geni femení i la seva trajectòria d’anys de batalles, ens proporciona tot allò que la percepció distreta –pensada per Walter Benjamin– copsa i emmagatzema en la ment quan el ritme de la vida accelerada nega la contemplació i l’anàlisi.
                És a dir, una poètica intel·ligent, hàbil i sobretot honesta –exempta d’impostació– per descriure i redefinir la vida. Així és com ella aconsegueix una complicitat pregona amb el lector, que hi redescobreix els fets simples, amargs o reeixits, que ella evoca al seus poemes a fi que tot aquest món de coses petites conformi un univers unívocament personal i vital.

     

    Ester Xargay

     

     

    happy birthday top of page7

    MIDDAY MANHATTAN

                            Per a la Montserrat Abelló

     

    Ca la Montserrat, carrer Calvet,
    les dues del migdia,
    la fem petar entre Manhattans
    carregats de gel,
    olives espinyolades, festucs algerians....
    Miro meravellat en Xavi i la Pepa
    com es deixen seduir per la poesia
    que desprèn aquesta dona
    que voreja els noranta anys,
    lúcida, encantadora cambrera de luxe.
    Jo també hi caic, embadalit,
    tot i conscient que després el dia seguirà
    el seu tarannà odiosament prosaic.
    Ens acomiadem amb cares alegres
    pujades de to, zigzaguejant
    molt agraïts cap a la porta.
    La Montserrat, experta i serena,
    domina el replà amb un somrís
    (i un puntet de tongue-in-cheek?)
    que ens guia ascensor endins:
    - Heu de baixar.
    Al carrer, un ràpid comiat,
    un sol de llançaflames socarrant-nos els ulls.
    Calvet amunt, el cap palpitant
    mig poètic, mig penedit,
    m’imagino una Sylvia Plath septuagenària
    servint-nos uns Tequila Sunrise
    comentant les versions en català de l’Abelló.
    - Montse, what does “retorçar-se” mean?
    De sobte, em sona el telèfon,
    la Montserrat que ha trobat unes ulleres de sol.
    - I’ll save them for you.
    - Don’t worry! Millor llençar-les, li responc,
    que ja m’han dit uns quants
    que no em quedaven bé. 
    Sento com riu i penja.
    M’enlluerna el sol, els ulls se’m tanquen.
    Veig la paperera on cauen les ulleres,
    la safata amb el whisky i el vermut;
    i, a l’habitació dels convidats,
    un llit que espurneja...
    Més que records,
                tota una vida,
                            lluita, amor, poesia.  


    Gerald-Patrick Fannon

    La Floresta, Sant Cugat. Juliol ’06

     

    PREPARACIÓ DEL COCKTAIL MANHATTAN

    Necessitem:

    6 parts de Whisky (si el volem amarg) o de Bourbon (si el volem més dolç)
    3 parts de Martini Rosso
    2 o 3 gotes d’Angostura
    1 cirereta vermella
    Pell de taronja

    Preparació:
    Cal barrejar els ingredients líquids en un got de cocktail amb gel, molt fred, fins que combinin de manera que només es distingeixi un sol color. Se serveix sobre una copa de cocktail amb la decoració de la cirereta i la pell de la taronja.
    S’ha de beure lentament, però sense deixar que s’escalfi.

     

     

    happy birthday