Entrevista:

per M. Elena Carné
  •  
  •  

     

    DUES TRADUCCIONS PER A MONTSERRAT ABELLÓ

     

    ma it

    Neus Grandia - www.neusgrandia.com

     

     

     

    El maig de 2007 vaig moderar, amb Helena González, una taula rodona amb el títol «La llengua, també, ha estat desada, l’han penjada a la biblioteca». Els versos de Sylvia Plath, els havíem tret de la traducció de Montserrat Abelló, per homenatjar la poeta catalana que ens havia acompanyat a la taula de l’any anterior. Quan Abelló em va trucar, el dia abans de l’acte, per preguntar-me per què no li n’havíem dit res, vaig entendre que li devia un desgreuge, i ara tinc l’oportunitat de compensar-la amb l’ofrena d’unes versions a l’italià dels seus poemes.

    (Fa pocs dies vaig saber que, per una coincidència fortuïta i feliç, en una antologia de poetes catalans que es publicarà a Itàlia d’aquí a pocs mesos, veuran la llum altres traduccions de poemes d’Abelló signades per Giuseppe Tavani, que em va introduir a l’estudi del català, quan jo tenia la meitat dels any que tinc ara.)

     

     

     

    audio/mp3 logoFoc a les mans...

    recitat per Lluïsa Mallol

    mp3

    Foc a les mans, avui
    que núvols alts anuncien
    una tardor plujosa
    i el viure se’ns fa estrany
    enmig d’aquesta falsa
    placidesa.

     

    La vida hi crema sotmesa
    a una roda que gira.
    L’eix clavat endins,
    ganivet que enfondeix
    la ferida. La sang
    hi brolla calenta.
    El moviment del seu fluir,
    un pèndol que retorna
    sempre
    al mateix lloc d’origen.

     

    Així caminem per l’esfera
    de l’inconscient vivíssim
    (i els anys se’ns fan
    lleugers). Em pesa tanta
    mort, no pas la meva.

     

    Fuoco sulle mani, oggi
    che nuvole alte annunciano
    un autunno piovoso
    e ci sconcerta il vivere
    in mezzo a questa falsa
    serenità.

     

    Brucia la vita sottomessa
    a una ruota che gira.
    Il perno conficcato,
    coltello che scava
    nella ferita. Il sangue
    vi sgorga caldo.
    Il movimento del suo fluire,
    un pendolo che ritorna
    sempre
    nello stesso punto d'origine.

     

    Camminiamo così lungo la sfera
    del vivissimo inconscio
    (e gli anni ci si fanno
    leggeri). Mi pesa tutta
    questa morte, non certo la mia.

     

    (De Foc a les mans, 1990)

     

     

    El vent damunt la pell,
    entre els cabells, dins
    la boca, els narius.
    Els ulls esbatanats, plens de vent.
    El vent damunt les cases,
    les finestres, les portes,
    esmunyint-se pels forrellats;
    entre els barrots dels balcons
    i les escletxes,
    i pels carrerons estrets.

     

    El vent que escombra
    els carrers de la ciutat
    i esbulla els teus cabells,
    i els meus.

     

    El vent que ens penetra cos
    endins.

     

    I tu i jo caminant
    contra el vent.

     

    Il vento sulla pelle,
    tra i capelli, dentro
    la bocca, nelle narici.
    Gli occhi spalancati pieni di vento.
    Il vento sulle case,
    sulle finestre, sulle porte,
    che scivola sui chiavistelli;
    tra le sbarre dei balconi
    e le fessure
    e per i vicoli stretti.

     

    Il vento che spazza
    le vie della città
    e scompiglia i tuoi capelli
    e i miei.

     

    Il vento che ci penetra dentro
    il corpo.

     

    E noi due che camminiamo
    controvento.

     

    (De Foc a les mans, 1990)

     

    Traducció: Francesco Ardolino

     

     

    happy birthday