Entrevista:

per M. Elena Carné
  •  
  •  

     

    Alguns poemes de Montserrat Abelló traduïts a l'èuscar

     

    ma eus

    Neus Grandia - www.neusgrandia.com

     

     

     

     

     

    Al jardí plou.
    L’herba és dreta:
    petites agulles erectes,
    antenes de la terra,
    esponja negra.

     

    I jo romanc callada,
    profundament retreta,
    amb els fils invisibles
    de tot de vides tendres entre mans.

     

    Dona, necessària com la pedra,
    sempre endinsada en la terra!

     

    Lorategian euria ari du.
    Belarra xuxen da:
    orratz txiki tenteak,
    lurraren antenak,
    belaki beltza.

     

    Eta nik isilik darrait,
    hausnarketa sakonean,
    bizitza samur anitzen
    hari ikusezinak esku artean.

     

    Emakumea, harria bezain beharrezko,
    beti lurrean sartua.

     

    (De Vida diària, 1963)

     

    audio/mp3 logoT’he estimat...

    recitat per Francesca Piñón

    mp3

     

    T’he estimat
    amb massa
    paraules.

     

    Voldria
    poder tornar
    a estimar-te
    amb una
    sola paraula.

     

    Maite izan zaitut
    hitz
    gehiegiz.

     

    Itzuli ahal izan
    nahiko nuke
    maitatzera
    hitz
    bakar batez.

     

    (D’El blat del temps, 1986)


    audio/mp3 logoVisc i torno...

    recitat per Francesca Piñón

    mp3

    Visc i torno
    a reviure
    cada poema,
    cada paraula.

     

    Estimo tant
    la vida
    que la faig meva
    moltes vegades.

     

    Bizi naiz,
    bizi dut
    berriz
    poema bakoitza,
    hitz bakoitza.

     

    Hainbeste maite dut
    bizitza,
    ezen nire egiten dut
    behin eta berriz.

     

    (D’El blat del temps, 1986)

     

     

    En la foscor del capvespre
    compto espais buits que
    ja mai no podré omplir.

     

    Oh, callades estrofes,
    mots que se’ns escapen
    dins resquícies de somnis.

     

    Vull retenir-ne el polsim
    alat que ens deixen als dits.

     

    Arrats beherako iluntasunean
    inoiz bete ahal izango ez ditudan
    espazio hutsak zenbatzen ditut.

     

    Oh, estrofa isilak,
    ametsen zirrikituetan
    ihes doazkigun hitzak.

     

    Gorde egin nahi dut
    behatzetan uzten diguten hauts hegoduna.

     

    (De Foc a les mans, 1990)

     

     

    audio/mp3 logoI dins meu una...

    recitat per Lluïsa Mallol

    mp3

     

    I dins meu una veu em diu:
    vine amb mi a contemplar
    com són les paraules per dintre,
    a sentir el pols de les coses.

    I llavors penses en aquells
    que estimes i amb qui has
    conviscut al llarg dels anys
    i encara no coneixes

     

    –mirades que fugen,
    pensaments tancats, potser
    només desclosos en moments
    fugaços o en la intensitat
    del desig.

     

    Però mai a dins,
    sempre a la vora del torrent
    de silencis o de paraules;
    sempre a punt i amatent,
    però sense saber, sense saber.

     

    Eta nire baitan ahots batek esaten dit:
    zatoz nirekin ikustera
    nolakoak diren hitzak barrutik,
    gauzen pultsua sentitzera.

     

    Eta orduan pentsatzen duzu
    maite dituzun, urteetan zehar
    bizikide izan dituzun
    eta oraindik ezagutzen ez dituzun haiengan

     

    –ihesi doazen begiradak,
    pentsamendu itxiak, agian
    une iheskorretan edo
    desioaren intentsitatean soilik irekiak.

     

    Baina sekula ez barruan,
    beti isiltasun edo hitz
    uholdearen alboan;
    beti prest eta adi,
    baina jakin gabe, jakin gabe.

     

    (De Foc a les mans, 1990)

     

    Cliqueu aquí per llegir un altre poema de Montserrat Abelló traduït al basc

     

    Traduccions: Izaro Arroita, Iñigo Astiz i Laia Noguera

     

     

     

    happy birthday