Entrevista:

per M. Elena Carné
  •  
  •  

     

     

    Alguns poemes de Montserrat Abelló traduïts a l'anglès

     

    ma ang

    Neus Grandia - www.neusgrandia.com

     

     

     

    Sovint diem
    això és la fi,
    cap música ja no controla
    les nostres esperances.

     

    Però hi ha ulls que no coneixem
    que escruten l’horitzó,
    llavis que xiuxiuegen.

     

    Orelles que perceben,
    que amatents escolten
    allà al fons de la nit.

     

    Aquesta és la força que busquem,
    l’amor que aprenem a sostenir
    contra el caire del temps.

     

     

    We often say
    this is the end,
    no music can now have power
    over our hopes.

     

    But there are eyes we know not
    that search the horizon,
    lips that whisper.

     

    Ears that perceive,
    that keenly listen,
    out there in the depths of the night.

     

    That is the force we seek,
    the love we learn to sustain
    against the stance of time.

     

    (De Dins l’esfera del temps, 1998)

     

    Parlen les dones,
    la seva poesia
    tendra i forta.

     

    Ben pocs s’aturen
    a escoltar aquestes veus,
    que, trasbalsades,
    un nou llenguatge diuen
    nascut al fons dels segles.

     

    Women recite,
    their poetry
    tender and firm.

     

    Very few stop
    to listen to these voices,
    that, have stirred up,
    a new language; 
    born, they say,
    over the passage of centuries.

     

    (De Dins l’esfera del temps, 1998)

    audio/mp3 logoVisc i torno...

    recitat per Francesca Piñón

    mp3

    Visc i torno
    a reviure
    cada poema,
    cada paraula.
    Estimo tant
    la vida
    que la faig meva
    moltes vegades.

     

    I live and I return
    to relive
    every poem,
    every word.
    I love
    life so much
    that many times
    I make it mine.

     

    (D’El blat del temps, 1986)

     

    Plantar sobre la terra
    els peus. Ja no tenir
    por. Sentir com puja
    la saba, amunt, amunt.
    Créixer com un arbre.
    A la seva ombra
    aixoplugar algú que
    també se senti sol, sola
    com tu, com jo.

     

    Plant your feet
    upon the earth. Now
    you need not fear. Feel
    how the sap rises, high and higher.
    Grow like a tree.
    In your shade
    shelter someone who
    also feels alone; alone
    like you, alone like me.

     

    (D’El blat del temps, 1986)

     

    T’he estimat
    amb massa
    paraules.

     

    Voldria
    poder tornar
    a estimar-te
    amb una
    sola paraula.

     

    I have loved you
    with too many
    words.

     

    I would like
    to be able to love
    you again,
    with no more than a
    single word.

     

    (D’El blat del temps, 1986)

     

    Avui les paraules
    no se’ns quallen a la
    boca.
    Cauen com fulles,
    mortes,
    deixalles de sentiments
    i d’esperances.

     

    Today, words
    will not gel
    in my mouth.
    They fall like dead leaves,
    remnants of emotions
    and hopes.

     

    (D’El blat del temps, 1986)

     

    Traducció: Berni Armstrong


    Al jardí plou.
    L’herba és dreta:
    petites agulles erectes,
    antenes de la terra,   
    esponja negra.

     

    I jo romanc callada,           
    profundament retreta,
    amb els fils invisibles
    de tot de vides tendres entre mans.

     

    Dona, necessària com la pedra,         
    sempre endinsada en la terra!

     

     

    It's raining in the yard.
    The grass is standing upright;
    small erect needles,
    antennas of the earth,
    black sponge.

     

    And I remain quiet,
    deeply withdrawn,
    with the invisible threads
    of many tender lives in my hands.

     

    Woman, as necessary as stone,
    always rooted in the earth!

     

    (De Vida diària, 1963)

     

    Marxaré per
    un llarg camí; 
    ja no hi retrobaré la veu,
    l’amic. Aturada en el 
    camí, desconeixeré  
    la meva ombra allargada         
    al portal dels adéus.
    La mà estirada plena              
    de records d’ahir.
    I, amb l’esguard fit
    a l’horitzó, esperaré
    el meu propi retorn.

     

    I’ll leave on
    a long path;
    I’ll no longer find my voice,
    my friend. Stopping along
    the way, I won’t recognize
    my elongated shadow
    at the threshold of farewells.
    The outstretched hand full
    of yesterday’s memories.
    And, with my gaze fixed
    on the horizon, I’ll await
    my own return.

     

    (De Paraules no dites, 1981)  

     

    audio/mp3 logoT’he estimat...

    recitat per Francesca Piñón

    mp3

       

     

    T’he estimat
    amb massa     
    paraules.    

         

    Voldria           
    poder tornar   
    a estimar-te    
    amb una         
    sola paraula.   

     

    I’ve loved you
    with too many
    words.

     

    I’d like to be able
    to love you
    once again
    with a
    single word.

     

    (D’El blat del temps, 1986)   

     

    Tu saps com la llum
    es rebel·la contra 
    estranyes ombres,
    contra inexplicables
    silencis.

     

    La roda s’encongeix
    al voltant nostre. Bogeria
    d’ulls, de boques, de falses
    paraules i profetes.

     

    És com si en l’ampla envestida
    del temps, els marges de la por
    estrenyessin els camins.

     

     

    You know how light
    rebels against
    strange shadows,
    against unexplainable
    silences.

     

    The circle closes
    around us. Madness
    of eyes, mouths, of false
    words and prophets.

     

    It’s as if in the broad onslaught
    of time, the walls of fear
    were closing in upon our paths.

     

    (De Foc a les mans, 1990)    

     

     

     

    audio/mp3 logoSomni endins...

    recitat per Lluïsa Mallol

    mp3

    Somni endins 
    planto el pensament,
    lliure d’angoixa i de nostàlgia.
    I velles imatges,
    que ahir foren turment,
    em són dolç fruit
    d’amor, i de companyia.

     

    Dream inwards
    I plant thought,
    free from anguish and nostalgia.
    And old images,
    torment of yesteryear,
    are the sweet fruit
    of love and company.

     

    (De Foc a les mans, 1990)    

     

    En la foscor del capvespre
    compto espais buits que
    ja mai no podré omplir.

     

    Oh, callades estrofes,
    mots que se’ns escapen
    dins resquícies de somnis.

     

    Vull retenir-ne el polsim
    alat que ens deixen als dits.

     

    In the darkness of dusk
    I count the empty spaces that
    I’ll no longer be able to fill.

     

    Oh, silent strophes,
    words that escape us
    through the fissures of dreams.

    I want to retain the winged
    spray of dust they leave on our fingers.

     

    (De Foc a les mans, 1990)

     

    audio/mp3 logoI dins meu una...

    recitat per Lluïsa Mallol

    mp3

        

     

     

    I dins meu una veu em diu:
    vine amb mi a contemplar
    com són les paraules per dintre,
    a sentir el pols de les coses.

     

    I llavors penses en aquells
    que estimes i amb qui has
    conviscut al llarg dels anys
    i encara no coneixes

     

    – mirades que fugen,
    pensaments tancats, potser
    només desclosos en moments        
    fugaços o en la intensitat
    del desig.

     

    Però mai a dins,
    sempre a la vora del torrent
    de silencis o de paraules;
    sempre a punt i amatent,
    però sense saber, sense saber.

     

     

    And within me a voice says:
    come with me to see
    how words are on the inside,
    to feel the pulse of things.

     

    And then you think of those
    you love and with whom you’ve
    lived over the course of the years
    and yet still do not know

     

    – looks that flee,
    closed thoughts, perhaps
    only disclosed at fleeting
    moments or in the intensity
    of desire.

     

    But never inside,
    always at the banks of the torrent
    of silences or words;
    always ready and diligent,
    but without knowing, without knowing.

     

    (De Foc a les mans, 1990)   

     

    Traducció: Catalina Girona           


     

    Tu saps com la llum
    es rebel·la contra
    estranyes ombres,
    contra nexplicables
    silencis.

     

    La roda s’encongeix
    al voltant nostre. Bogeria
    d’ulls, de boques, de falses
    paraules i profetes.

     

    És com si en l’ampla envestida
    del temps, els marges de la por
    estrenyessin els camins.

     

     

    You know how the light
    rebels against
    strange shadows,
    against unfathomable
    silences.

     

    The wheel is shrinking
    around us. A madness
    of eyes, mouths, false
    words and prophets.

     

    It is as though, in the broad onslaught
    of time, the margins of fear
    were narrowing the paths forward.

     

    (De Foc a les mans, 1990)

     

    Traducció: Gerald-Patrick Fannon

     

     

    audio/mp3 logoEl desig
    una cançó de Mariona Sagarra

    mp3
    Sagarra/Abelló

     

    EL DESIG

     

    (Títol proposat  per Mariona Sagarra amb el consentiment de l’autora)

     

    Estimo els teus ulls,
    les teves mans, la teva boca,
    el teus cabells, els teus
    llavis molsuts i càlids.

     

    Els narcisos grocs
    dins un gerro blau
    allargat damunt la taula,
    em miren erts i gentils,
    elegants, indiferents
    a la passió desbordada
    del meu viure.

     

    A l’insistent reclam
    de la meva mà que escriu.                

     

    DESIRE

     

    I love your eyes,
    your hands, your mouth
    your hair, your
    warm fleshy lips.

     

    The yellow narcissus
    in a long blue vase
    upon the table,
    firm and gentle stare at me.
    elegant, indifferent to
    the lavish passion
    alive within me.

     

    To the insistent
    clamour of my hand to write.

     

    Traducció: Montserrat Abelló

     

    Cliqueu aquí per llegir més poemes de Montserrat Abelló traduïts a l’anglès

     

     

    happy birthday