Alguns poemes de Montserrat Abelló traduïts a l'anglès
 |
Neus Grandia - www.neusgrandia.com |
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l’horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l’amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
We often say
this is the end,
no music can now have power
over our hopes.
But there are eyes we know not
that search the horizon,
lips that whisper.
Ears that perceive,
that keenly listen,
out there in the depths of the night.
That is the force we seek,
the love we learn to sustain
against the stance of time.
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
Women recite,
their poetry
tender and firm.
Very few stop
to listen to these voices,
that, have stirred up,
a new language;
born, they say,
over the passage of centuries.
(De Dins l’esfera del temps, 1998)
Visc i torno...
recitat per Francesca Piñón
Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.
I live and I return
to relive
every poem,
every word.
I love
life so much
that many times
I make it mine.
(D’El blat del temps, 1986)
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.
Plant your feet
upon the earth. Now
you need not fear. Feel
how the sap rises, high and higher.
Grow like a tree.
In your shade
shelter someone who
also feels alone; alone
like you, alone like me.
(D’El blat del temps, 1986)
T’he estimat
amb massa
paraules.
Voldria
poder tornar
a estimar-te
amb una
sola paraula.
I have loved you
with too many
words.
I would like
to be able to love
you again,
with no more than a
single word.
(D’El blat del temps, 1986)
Avui les paraules
no se’ns quallen a la
boca.
Cauen com fulles,
mortes,
deixalles de sentiments
i d’esperances.
Today, words
will not gel
in my mouth.
They fall like dead leaves,
remnants of emotions
and hopes.
(D’El blat del temps, 1986)
Traducció: Berni Armstrong
Al jardí plou.
L’herba és dreta:
petites agulles erectes,
antenes de la terra,
esponja negra.
I jo romanc callada,
profundament retreta,
amb els fils invisibles
de tot de vides tendres entre mans.
Dona, necessària com la pedra,
sempre endinsada en la terra!
It's raining in the yard.
The grass is standing upright;
small erect needles,
antennas of the earth,
black sponge.
And I remain quiet,
deeply withdrawn,
with the invisible threads
of many tender lives in my hands.
Woman, as necessary as stone,
always rooted in the earth!
(De Vida diària, 1963)
Marxaré per
un llarg camí;
ja no hi retrobaré la veu,
l’amic. Aturada en el
camí, desconeixeré
la meva ombra allargada
al portal dels adéus.
La mà estirada plena
de records d’ahir.
I, amb l’esguard fit
a l’horitzó, esperaré
el meu propi retorn.
I’ll leave on
a long path;
I’ll no longer find my voice,
my friend. Stopping along
the way, I won’t recognize
my elongated shadow
at the threshold of farewells.
The outstretched hand full
of yesterday’s memories.
And, with my gaze fixed
on the horizon, I’ll await
my own return.
(De Paraules no dites, 1981)
T’he estimat...
recitat per Francesca Piñón
T’he estimat
amb massa
paraules.
Voldria
poder tornar
a estimar-te
amb una
sola paraula.
I’ve loved you
with too many
words.
I’d like to be able
to love you
once again
with a
single word.
(D’El blat del temps, 1986)
Tu saps com la llum
es rebel·la contra
estranyes ombres,
contra inexplicables
silencis.
La roda s’encongeix
al voltant nostre. Bogeria
d’ulls, de boques, de falses
paraules i profetes.
És com si en l’ampla envestida
del temps, els marges de la por
estrenyessin els camins.
You know how light
rebels against
strange shadows,
against unexplainable
silences.
The circle closes
around us. Madness
of eyes, mouths, of false
words and prophets.
It’s as if in the broad onslaught
of time, the walls of fear
were closing in upon our paths.
(De Foc a les mans, 1990)
Somni endins...
recitat per Lluïsa Mallol
Somni endins
planto el pensament,
lliure d’angoixa i de nostàlgia.
I velles imatges,
que ahir foren turment,
em són dolç fruit
d’amor, i de companyia.
Dream inwards
I plant thought,
free from anguish and nostalgia.
And old images,
torment of yesteryear,
are the sweet fruit
of love and company.
(De Foc a les mans, 1990)
En la foscor del capvespre
compto espais buits que
ja mai no podré omplir.
Oh, callades estrofes,
mots que se’ns escapen
dins resquícies de somnis.
Vull retenir-ne el polsim
alat que ens deixen als dits.
In the darkness of dusk
I count the empty spaces that
I’ll no longer be able to fill.
Oh, silent strophes,
words that escape us
through the fissures of dreams.
I want to retain the winged
spray of dust they leave on our fingers.
(De Foc a les mans, 1990)
I dins meu una...
recitat per Lluïsa Mallol
I dins meu una veu em diu:
vine amb mi a contemplar
com són les paraules per dintre,
a sentir el pols de les coses.
I llavors penses en aquells
que estimes i amb qui has
conviscut al llarg dels anys
i encara no coneixes
– mirades que fugen,
pensaments tancats, potser
només desclosos en moments
fugaços o en la intensitat
del desig.
Però mai a dins,
sempre a la vora del torrent
de silencis o de paraules;
sempre a punt i amatent,
però sense saber, sense saber.
And within me a voice says:
come with me to see
how words are on the inside,
to feel the pulse of things.
And then you think of those
you love and with whom you’ve
lived over the course of the years
and yet still do not know
– looks that flee,
closed thoughts, perhaps
only disclosed at fleeting
moments or in the intensity
of desire.
But never inside,
always at the banks of the torrent
of silences or words;
always ready and diligent,
but without knowing, without knowing.
(De Foc a les mans, 1990)
Traducció: Catalina Girona
Tu saps com la llum
es rebel·la contra
estranyes ombres,
contra nexplicables
silencis.
La roda s’encongeix
al voltant nostre. Bogeria
d’ulls, de boques, de falses
paraules i profetes.
És com si en l’ampla envestida
del temps, els marges de la por
estrenyessin els camins.
You know how the light
rebels against
strange shadows,
against unfathomable
silences.
The wheel is shrinking
around us. A madness
of eyes, mouths, false
words and prophets.
It is as though, in the broad onslaught
of time, the margins of fear
were narrowing the paths forward.
(De Foc a les mans, 1990)
Traducció: Gerald-Patrick Fannon
El desig
una cançó de Mariona Sagarra
mp3
Sagarra/Abelló
EL DESIG
(Títol proposat per Mariona Sagarra amb el consentiment de l’autora)
Estimo els teus ulls,
les teves mans, la teva boca,
el teus cabells, els teus
llavis molsuts i càlids.
Els narcisos grocs
dins un gerro blau
allargat damunt la taula,
em miren erts i gentils,
elegants, indiferents
a la passió desbordada
del meu viure.
A l’insistent reclam
de la meva mà que escriu.
DESIRE
I love your eyes,
your hands, your mouth
your hair, your
warm fleshy lips.
The yellow narcissus
in a long blue vase
upon the table,
firm and gentle stare at me.
elegant, indifferent to
the lavish passion
alive within me.
To the insistent
clamour of my hand to write.
Traducció: Montserrat Abelló
Cliqueu aquí per llegir més poemes de Montserrat Abelló traduïts a l’anglès
